Tot i que es va començar el tercer mes de l’any amb el termòmetre situat, una mica, per sota de la mitjana, la gran part del mes (3/4 parts – fins a 23 dies), podem veure la ratlla per sobre d’aquesta mitjana amb càlculs des de 2006 (gràfica més avall).
El segon dia a la tarda i el tercer dia de matinada, ens va ploure, amb algun fort xàfec recollint 18,7 mm a causa del pas d’un front fred que ens va afectar, amb un notable remenament de la mar (que no seria el primer). Després d’aquell cap de setmana, el dilluns dia 4 ens despertàrem enregistrant la mínima del mes, amb 0,9º
Els dies 8 i 9 ens va tornar a visitar la pluja recollint, gairebé, 30 mm més. Una profunda depressió situada al nord-oest de la Península (al nord de Galícia), ens va tornar a afectar, aportant-nos vents de component SW (garbí / llebeig) que van tornar a provocar una important alteració marítima i, fins al moment, la nevada més important que havia rebut, en tot l’hivern, el vessant sud del Pirineu i el Prepirineu amb nevades que van arribar a superar el mig metre de neu. Aquell dissabte 9 es va tenir el dia més fred del mes a l’observatori, amb una màxima que es va quedar frenada als 13,8º.
El dia 11, a la tarda, vàrem tenir tempesta amb una mica de calamarsa. No va ser gaire però suficient per sumar 3 litres més al compte pluviomètric. Ara, al matí havia estat amb sol. Un sol que «picava» i que va fer que el sensor de radiació solar de l’estació enregistrés un valor de 1.167,4 W/m2 , el valor més elevat des que tinc aquesta estació (que vaig posar en marxa el gener de 2022). L’anterior rècord eren els 1099,8 W/m2 del 21 de setembre de 2023.
Això de la radiació solar, per posar-ho en context, és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol (que van de l’infraroig a l’ultraviolat) que arriben a la terra. Aquesta llum del sol (bàsica pel procés de la fotosíntesi) és filtrada per l’atmosfera que impedeix que ens arribi el gruix d’aquestes radiacions electromagnètiques que poden arribar a ser perjudicials per a la nostra salut. La costant solar mesurada des d’un satèl·lit, és de 1.366W/m2 (Watts per metre quadrat que seria la unitat de potència calculada per la irradiància, la unitat pràctica per descriure la potència de la radiació solar). Per tant, com més elevat és el valor enregistrat pel sensor, més perill pot comportar per la salut.
Aquell mateix dia també es va enregistrar un UVI (Índex de Radiació Ultraviolada) d’11. Valor extrem i que encara no havia enregistrat l’estació. Aquest índex és utilitzat com una escala per a informar a la gent sobre el risc d’exposició a la llum solar. Com més elevat, més «perillós» és prendre el sol en aquell moment. Per tant, s’ha d’extremar més l’exposició al sol protegint la pell i els ulls i ser conscients que necessitem menys temps per a poder-nos «cremar».
Per tant, podem veure que aquell sol que picava, va fer que la temperatura augmentés i el contrast amb les capes més elevades de la troposfera, va provocar aquestes tronades i llampegades.
Passats aquests dies, va arribar la calma. Dies que la temperatura anava cap amunt, tot i que amb mínimes baixetes.
Hi va haver un fet, que tot i no ser meteorològic, ens va fer parlar, ja que va ser notat per força part de la població: El dissabte dia 16, a les 8:12, hi va haver força gent que es va despertar de cop o bé es va esglaiar. En aquell moment es va sentir com una explosió seguida d’una tremolor. Semblava un tro «estrany». Vaig sospitar de seguida d’un terratrèmol (feia dies que se n’estaven produint per la zona de La Selva). Vaig anar a la web de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), on es pot consultar quin ha estat l’últim moviment sísmic detectat i on s’ha produit, i efectivament havia estat un terratrèmol:
Aquest terratrèmol de 3,1º a l’escala de Richter i àmpliament percebut per les zones més properes a l’epicentre del Baix Empordà, Gironès i La Selva, es va situar prop de St. Feliu de Guíxols, a la zona de l’Ardenya, i el fet de ser molt superficial, va fer que es notés més que si no hagués estat a determinada profunditat.
Curiosament, aquell mateix dia s’enregistrava, la que era en aquell moment, la màxima del que portàvem d’any que va ser de 22.3º. Però no va ser la màxima definitiva. Uns dies després, el 22 per ser més exactes, sí que es va enregistrar la màxima mensual, i en aquella ocasió el mercuri va quedar clavat marcant els 24,7º.
Els dies que van venir a continuació, i ja per acabar el mes i coincidint amb la Setmana Santa, van estar marcats per una borrasca atlàntica, anomenada Nelson que, de nou, es va tornar a posar al Nord de Galícia que ens va aportar vents de SW i W amb temperatures força suaus però amb 32,6mm fins a arribar a final de mes. Va aportar molta pols en suspensió que va fer que caigués pluja de fang:
I tots aquests dies de temporal de llebeig va provocar que els corrents marítims s’emportessin la sorra de les platges fent que la mar piqués contra el passeig marítim i que les platges de Torre Valentina, part de la Platja de St. Antoni (la que no està protegida pels espigons) i Es Monestri es quedessin sense sorra.
Torre Valentina:
St. Antoni amb les onades trencant al passeig (captura d’un Reel d’Instagram de la Carme Viñas – @vinas.carme) i la «no» platja d’Es Monestri amb un tall de passeig fet malbé:
I per què ha passat això? Doncs bé, els corrents marítims que tenim habitualment a la nostra zona, són de nord a sud:
Aquests corrents, que són «els normals», no s’emporten la sorra de les platges. Fins i tot, en temporals de llevant, l’aportació de sorra a les platges pot arribar a ser important. En canvi, aquests últims 3 temporals del mes, amb vents de Llebeig / Garbí, en anar «contra corrent» (i mai millor dit) va invertir els corrents naturals i en comptes de tenir un moviment de NE a SW, es va canviar la circulació fent que gratés i s’emportés molta sorra de moltes platges cap a l’interior de la mar.
I fins aquí aquest resum del tercer mes de l’any: primer mes de la primavera meteorològica. Comparats amb la mitjana dels últims 42 anys (56,4mm) els 84,3 mm caiguts, suposen el 149,4% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de març. I com sempre, us mostro un climograma amb la comparació de les temperatures mitjanes dels últims 17 anys (color blau clar), amb les mitjanes d’aquest any (color vermell) i la precipitació recollida (blau fosc)
Però abans de tancar aquest tercer mes de l’any, parlem una mica de fenologia: El mes de març, mes en què comença la primavera, s’activen força fenofases d’algunes espècies que monitoritzo.
Per exemple, l’Oreneta cua-banca (Delichon urbicum). Aquest any, la vaig veure per primer cop el dia 17. Fixem-nos que a la gràfica adjunta, s’observa que té una arribada molt semblant. És un ocell que hiverna a l’Àfrica subsahariana i l’Àsia tropical i ve a passar l’estiu a la nostra zona, que és on nidifica.
Uns dies després, vaig poder veure l’Oreneta vulgar (Hirundo rustica) que aquest any es va deixar veure el dia 20 (des de 2014, la vegada que l’he pogut veure més aviat, juntament el 2017). Un ocell de la família dels passeriformes i és el gènere d’oreneta amb l’àrea més gran de distribució del món habitant a Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i part d’Australàsia. Igual que l’oreneta cua-blanca, és un ocell migratori que ve «amb el bon temps» i hiverna a llocs més càlids.
També es va activar la fenofase de la sortida de les primeres fulles de la pomera (Malus communis) que es va produir el dia 24 i la primera flor es va obrir el dia 31
I la fenofase del Cep (Vitis vinifera), on vaig poder anotar la sortida de les primeres fulles el dia 27. El «forat» de 2020 de la gràfica és degut al confinament que vàrem viure a causa de la Covid19. L’any vinent, miraré d’estar més pendent a un fet que en diuen «el plor de la vinya» que és quan el cep «plora», un fet que es produeix en l’augmentar la temperatura del sòl i que provoca que les hormones contingudes en les arrels comencen a activar el metabolisme de la planta i comença a fluir la saba fent que un cep pogui arribar a alliberar més d’un litre de saba preparant-se i anunciant-nos que ben aviat sortiran les fulles.
I fins aquí el resum del mes de març. El mes que ve, més.
MeteoCalonge 