Es va començar el segon mes de l’any amb les mínimes més baixes del mes, 0,5º els dies 1 i 2. Aquell dia 2, dia de la Candelera, va fer sol i es diu que «Si la Candelera riu el fred és viu i si plora el fred és fora«, per tant, segons la dita popular encara quedava hivern i fred per fer. El dia 3 ens vàrem despertar amb 0,2º de mínima: la temperatura mínima del febrer. I el dia següent, tot i haver tingut una mínima de 1,3º de matinada, poc després de les 14h es va arribar als 23,7ºC amb un vent de component N d’allò més calent. Era a 3a. temperatura màxima més elevada en un mes de febrer des de 2007, darrera dels 24,7º del 15 de febrer de 2007 i els 25,0º del 22 de febrer de 2019:
I veníem (com comentava) de 1,3ºC de mínima. Això vol dir que es va acabar enregistrant una amplitud tèrmica (diferència entre la màxima i la mínima) de 22,4ºC, rècord a l’observatori des de 2006. Només en 4 ocasions en aquests 17 anys s’havien superat els 20º d’amplitud tèrmica en qualsevol dia de tots els mesos de l’any.
Però aquesta pujada en el termòmetre va ser només d’aquell primer dissabte de mes. El dia següent, la tramuntana calenta amb cops de força 7-8 (50-70 km/h), tot i continuar bufant, es va refredar i 48 hores després, la màxima es va quedar molt poquet per sobre dels 10º. La setmana va començar moguda, amb temporal de mar (la boia de Begur va arribar a donar un pic de gairebé 13m i alçada significant d’onada superior als 7m i de 10m per la boia de Barcelona) i amb pluja, tot i que a la zona de Palamós, St. Antoni i Platja d’Aro va ser un «temporal normal». Va picar força més fort cap al nord (Begur – L’Escala)i cap al sud (Tossa…)
En aquells 4 dies (del 6 al 9 inclosos) es van recollir 49,1 mm essent el dimarts dia 7 el més plujós amb 22,5 mm. Aquella borrasca que ens va aportar una llevantada intensa però curta va rebre el nom d’Isaack.
Justament aquell dia, aprofitant que havia d’anar a Arbúcies per feina i vaig poder apropar-me fins a St. Hilari Sacalm on, al trencant de la Font Vella, vaig fer aquest vídeo de la nevada que queia que vaig penjar a les xarxes socials.
L’acomiadament de la borrasca va fer que el dijous 9 al matí caigués una mica de calamarsa. Poca cosa i que va durar només uns minuts.
Un altre fet a destacar, van ser les pressions molt altes gran part del mes. El dia 10, la pressió va arribar als 1037,9 hPa (la pressió més elevada des del passat 9 de gener de 2015) fent que el nivell de la mar fos molt baix, com es pot veure en aquesta fotografia que va fer en Sergi Corral a l’Escala el dia 13:
A finals de mes, coincidint amb una baixa que ens va afectar i que va rebaixar la presió atmosfèrica vàrem tenir el cop de vent més fort del que portem d’any i dels més forts des que prenc dades (abril 2006). El dia 26, vàrem tenir tramuntana molt forta amb un cop de 91,1 km/h i es van veure voleiar 4 flocs… nevada (si és que es pot dir així) ben anecdòtica. En canvi, per exemple la matinada del 26-27 va nevar i van mesurar 7cm de neu a l’Observatori Fabra, a sota del Tibidabo de Barcelona. A migdia, la neu va fer acte de presència i es va veure nevar una mica per Calonge. Va ser testimonial, però va fer il·lusió veure caure algun floc. Aquell dia 27, el termòmetre no va pujar dels 7,8º, la temperatura màxima més baixa de l’hivern i dels últims 2 anys .
I fins aquí aquest resum del segon mes de l’any. Comparats amb la mitjana dels últims 41 anys (43,1mm) els 59,8 mm caiguts, suposen el 138,8% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de febrer. Però que tinguem molt clar que això no ha solucionat la greu sequera que estem patint. Penseu que la conca interna dels embassaments catalans està, a l’hora d’escriure aquestes línies, al 28%. Una xifra molt i molt baixa, que si no plou amb «gust i ganes» (com es diu) aquest estiu hi hauran moltes restriccions!
I com sempre, us mostro un climograma amb la comparació de les temperatures mitjanes dels últims 15 anys (color blau clar), amb les mitjanes d’aquest any (color vermell) i la precipitació recollida (blau fosc)
MeteoCalonge 