Quin hivern meteorològic més avorridot i sec que hem passat!!
El segon mes de l’any el vam començar amb una pressió atmosfèrica de 986 hPa. I el segon, ens va precipitar. Hi ha una dita que parla del dia 2. Aquell dia va ploure (1,1 mm) i ja ho diu la dita: Si la Candelera plora el fred es fora, i si la Candelera riu, el fred es viu. Doncs aquest any, al plorar (ploure), realment, les temperatures es van suavitzar molt i els migdies eren agradables i fins i tot, en algun cas, calurosos. Els matins no però, continuaven essent freds, i les mínimes van quedar acotades entre els 0,4º del dia 17 i els 9,2º del dia 11, i les màximes, entre els 12,7º del tercer dia de mes i els 25º del dia 22 (que ara en parlarem)
El dia 3 va estar bufant tramuntana amestralada amb un cop màxim de fins a 62,7 qm/h que amb els 12,7º de màxima podíem parlar de sensacions de fredor properes o per sota dels 0º. Aquells dies va nevar a diferents zones del Pirineu i fins i tot el Montseny va acabar enfarinat.
Dimarts dia 5, va començar plovent però cap al migdia, tot i estar sota un cel molt blau i amb només 4 núvols per la zona de Begur es va deixar veure un tall d’arc de St. Martí com el de la foto (feta des de Mont-ras).
Llavors es va tancar l’aixeta, i ja no va caure ni una gota més en el que quedava de mes. Els dies 9, 10 i 11 la temperatura va anar cap amunt i la mitjana va arribar a ser de 5º de diferència respecte la dels últims 12 anys. Llavors va estar uns dies (del 13 al 18) per sota però el dia 22 va fer una pujada espectacular i es va arribar als 25º de màxima. La màxima més elevada en un mes de febrer des que prenc dades (abril de 2006). Aquell dia la mínima fou de 3,6º, assolint una amplitud de 21,4º. Però això va ser aquí, a d’altres llocs de Catalunya la màxima d’aquell dia i les jornades següents es va enfilar de valent fent rècords de calor.
Mirem si no, aquesta taula de temperatura on ens mostra les 33 de 77 estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) amb més de 20 anys de dades que van superar el seu antic rècord de temperatura en un mes de febrer.
Amb aquell anticicló que ens va acompanyar gairebé tot el mes i que va arribar als 1035 hPa el dia 14, va provocar que les famoses minves que es produeixen normalment al gener, es deixessin veure al febrer. Consisteix en que per efecte de l’alta pressió atmosfèrica, l’aigua de mar «va cap avall» fent que es vegin més roques properes a la superfície marítima. I així va continuar fins a final de mes, on la pressió atmosfèrica es va acabar «normalitzant».
I fins aquí aquest resum. Pel que fa a la pluja (tal i com hem dit abans) es van recollir 1,6 mm en tot el mes. Comparats amb la mitjana dels últims 37 anys (46,8 mm) suposa el 3,4% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de febrer. Pel que es veu, molt per sota del normal. Com sempre, us mostro un climograma amb la comparació de les temperatures mitjanes dels últims 12 anys (color blau clar), amb les mitjanes d’aquest any (color vermell) i la precipitació recollida (blau fosc).
MeteoCalonge 