Sec i calorós. Així és com hauríem de definir aquest agost de 2019.
Curiosament, aquest agost, hem tingut la mateixa mitjana de temperatura que el passat juliol. Concretament 25,4º, amb una mitjana de les màximes de 31,0º i de 19.7º pel que fa a mínimes. Si mirem la gràfica de baix d’aquest article, podrem veure que la temperatura mitjana s’ha situat per sota de la mitjana climàtica en 8 dies. Per tant podem dir que les 3/4 parts del mes ens hem situat per sobre. En pluja… uns raquítics 3,8mm. Però anem a veure una mica més d’informació i explicació de les fotografies que us voldria mostrar.
El dia 2, aprofitant la bona visibilitat i l’absència de núvols vaig anar a «caçar» una instantània que se’m resistia. Concretament la del sol amagant-se darrera el radar de Puig d’Arques. La fotografia fou realitzada al costat del rec Madral, al camí que passa pel costat de «les vinyes del Dr. Pedro», a escassos 100 metres del cementiri municipal (pels que llegeixen això i no coneixen Calonge, a llevant del poble i afegeixo imatge del terme municipal on marco amb una creu la posició des d’on es va fer la foto i on es troba el Puig d’Arques).
Aquesta foto i des d’aquesta posició només es pot fer un parell de cops a l’any… I un dia per les condicions meteorològiques, altre per no arribar a temps, altres per diversos motius, no havia pogut ser… fins aquest any… tot i que en un futur intentaré millorar-la.
El dia 4, mentre aquí la zona hi havia tranquil·litat, i anant a buscar a la Marina, la meva filla, vam veure una bonica enclusa d’unes tempestes que afectaven la zona de La Garrotxa. Com que jo en aquell moment no podia fer la foto, ella va poder capturar aquesta enclusa tant ben formada que podeu veure a la propera imatge, situada més o menys a uns 60-70 qm en línia recte.
El dia 7 va ser el primer dia que vam veure caure una mica de precipitació a casa. Però res, un inapreciable a afegir a les dades. I com que continuàvem amb l’avorriment meteorològic, havia de trobar altres «al·licients». El dia 8 vaig veure per casa una vespa grossa, no era un borinot, ni un bufaforats, tampoc una vespa de Galet. Es va aturar i la vaig poder veure bé, era una Vespa Vel·lutina (vespa asiàtica)!! El dia següent vaig poder enganxar-la aturada i amb la càmera a punt, li vaig poder fer una foto:
És una vespa grossa, fa uns 3 cm, té les ales negres i el cos negre però «amb el cul» i les potes grogues. Aquestes vespes tenen més o menys el mateix comportament que les vespes autòctones. No són més agressives però hem d’anar alerta a no «molestar-les» o envair el seu espai ja que després sí que es poden «emprenyar» i pessigar-nos… I la pessigada d’aquesta vespa és força més dolorosa que la d’una de les normals. Fan els nius normalment a dalt dels arbres pel que és difícil, amb les fulles, veure’ls a l’estiu. Això sí, és molt important que si en veiem un, d’avisar als rurals o al departament de Medi Ambient de l’ajuntament. Sobretot, no acostar-s’hi, podria ser molt perillós ja que les vespes el defensaran atacant a qui s’hi apropi…
Tornant a la méteo, ens trobem que la matinada del 11 al 12, hi va haver llamps i trons.. però només amb 0,6mm recollits. i després ja passem al dia de Santa Maria – mare de Déu d’agost (el 15) que es va anar quedant núvol i al vespre va ploure acumulant-se només 1mm.
La segona quinzena va continuar igual que la primera. A destacar la mínima de 16,1º del dia 26 i els 2.2 mm que van caure el dia següent i provocant que l’endemà tinguéssim la temperatura màxima més baixa del mes, amb 26,2º… Anecdòtic perquè 3 dies després, l’últim dia del vuité mes de l’any, es van enregistrar 35,3º, la màxima mes.
I fins aquí aquest resum d’agost. Com podem observar i tal i com he dit al començament, avorrit meteorològicament. Un mes que només van ploure en 4 ocasions recollint 3,8mm en total. Comparats amb la mitjana dels últims 37 anys (35,3 mm) suposa el 10,8% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes d’agost… «Força fotut»… Esperem que aquesta tardor, o almenys aquests últims 4 mesos plogui una mica perquè sinó, tindrem un any molt sec, ja que acabem l’agost amb 208,7mm recollits. Només tenim per sota els vuit primers mesos del 1994 en que només es van recollir 177 mm (per tant, el segon període més sec dels últims 37 anys). I com sempre, us mostro un climograma amb la comparació de les temperatures mitjanes dels últims 13 anys (color blau clar), amb les mitjanes d’aquest any (color vermell) i la precipitació recollida (blau fosc).
MeteoCalonge 