Si haguéssim de definir el febrer de 2020 en 2 paraules, hauríem de dir: sec i aborrit.
I és que el febrer de 2020 ha estat dels més calorosos dels últims anys. Si mirem la mitjana de temperatura que hem tingut el segon mes de l’any des de 2007, la trobem als 9,5º. I si mirem la d’aquest passat febrer veurem que s’ha situat als 12,3º, el més càlid des de que miro les dades del temps. A final del text observeu la gràfica on podrem veure que la ratlla de la temperatura d’aquest mes – en vermell – ha estat tots els dies (excepte un, el dia 25) per sobre la mitjana – en blau – d’aquests últims 13 anys!!
Curiosament, el dia 3 es van enregistrar 22.2º, la màxima del mes, elevada, però no tant com els 25º del febrer de l’any passat… amb una gran diferència: Aquest any la màxima del febrer es va enregistrar el dia 3… L’any passat el dia 22
Hi va haver 4 dies en que la mínima no va baixar dels 10º, i la mínima més alta va ser del dia 29 amb 12,6º. Fet gens habitual, però tampoc extraordinari.
Com que la meteorologia no donava cap disgust ni alegria, «s’havia de trobar altres alicients». Diumenge dia 9, es va poder observar darrera un tel de núvols prims, la primera superlluna de 2020. Aquesta, coneguda com a lluna de neu, es trobava en aquella jornada en el seu Perigeu, el punt d’òrbita més proper a la Terra (a 365.964 quilòmetres de distància). Aquell dia, la vam poder veure un 14% més gran i un 30% més brillant.
Es diu que un halo llunar o solar, comporta canvis en el temps. I sembla que va tenir raó de mostrar-se ja que el dia 12, va acabar plovent i es va acabar recollint 2.2 mm.
Però com anem veient, ben poca cosa. El dia 17 ens va acompanyar una mica de «xirimiri», minigotetes que notaves però que van provocar un ip (inapreciable)
El dia 22, es va assolir la pressió més elevada del mes, arribant als 1032 hPa. L’endemà ens despertàvem amb molta humitat i fins i tot, vaig poder recollir 0,2 mm de dins del pluviòmetre deguts a la rosada.
Els dies 26 i 27 també ens vam despertar amb «xirimiri», aquest cop va ser una mica més intens i es van acabar acumulant 0,4mm en el pluviòmetre.
I es va acabar aquest mes de 29 dies, justament aquest últim dia de mes se l’anomena Bisextus calendas martii, vam tenir una mínima força elevada per l’època: 12,6º
Això de l’any de traspàs és realment curiós com s’aplica: és de traspàs cada any múltiple de quatre, excepte els múltiples de cent, que no ho són però exceptuant els múltiples de 400, que sí que ho són. Per exemple el 2000 va ser de traspàs ja que, tot i ser múltiple de 100 (que no ho són) també ho era de 400, per tant, sí va ser. Aquest 2020 sí és de traspàs perquè és múltiple de 4
I fins aquí aquest resum del febrer. Comparats amb la mitjana dels últims 38 anys (45,6mm) els 2,8 mm caiguts, suposen el 6,1% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de febrer. Com deia unes línies mes amunt, el tercer febrer més sec des de 1982 després dels 1,2mm del febrer de 1997 i els 1,6 de l’any passat. I com sempre, us mostro un climograma amb la comparació de les temperatures mitjanes dels últims 13 anys (color blau clar), amb les mitjanes d’aquest any (color vermell) i la precipitació recollida (blau fosc)
Podeu veure les dades detallades del mes accedint a l’enllaç de l’historial
MeteoCalonge 