El dia 1 va començar amb una mica de rebombori: es van deixar veure alguns llamps i es va sentir tronar, però res, no va acabar caient ni una gota. En canvi, el dia 2 sí que va ploure una mica, 2,4mm estrenant així el comptador mensual i de l’any hidrològic.
El sisè dia, a la nit, va ploure i es va acabar el dia amb tempesta: això sí, fluixa però recollint 4mm. Durant la matinada hi va haver algun ruixat fort amb una mica de calamarsa i força trons i llamps (però llunyans). Es van recollir 4,6mm més.
El dia 8 vam tornar a tenir, per tercer cop en aquells dies de començament de mes, llamps i trons però, seguint la mateixa tònica dels dies anteriors, amb poca pluja. En aquells dies s’estava dient per xarxes socials que es podia crear un medicane (Mediterranean Hurrricane – huracà a la Mediterrània) que afectés la costa catalana. Només un model ho deia, però alguns van «incendiar» les xarxes amb notícies del que podía arribar a passar: vents forts, aiguats curts però locals,.. Però res, no va ser així, tot i que hi va haver zones amb pluges més que considerables com per exemple a l’estació de St. Pere de Ribes, al Garraf on, molt localment, es van registrar 7,2mm en 1 minut i 36,4mm en 10 minuts, valors molt propers dels rècords en estacions automàtiques de la XEMA (Xarxa Estacions Meteorològiques Automàtiques). Un autèntic aiguat!!
Un fet molt curiós va ser a Denver, la capital de l’estat de Colorado, als Estats Units d’Amèrica, a llevant de les muntanyes Rocalloses i a uns 1600 metres d’alçada. Van passar dels 35º del dilluns 7 als 2º del dimarts 8… d’anar amb màniga curta i pantaló curt, de passar calor a anar amb anorac i veure nevar!! Us imagineu baixar 33º en 24 hores? De bojos!!, Mirem el meteograma com ho «anunciava»:
I per si no es veiés gaire clar en el meteograma… Veiem el pronòstic:
Aquí la cosa no era, ni molt menys, tant radical. La temperatura estava, si fa no fa, com la mitjana dels últims anys i havíem tingut 5 dies seguits de pluja: però poqueta… 11,8 mm entre el dia 6 i el 10 (ambdós inclosos). A partir d’aquell moment es van tenir els dies més càlids del mes, en que es van superar els 30º en 4 ocasions d’aquells següents 5 dies, amb una màxima de 33,2º el dia 13. L’estiu volia continuar ensenyant les urpes… o potser eren les últimes «apretades»?
El dia 16 vam tenir boira costanera. Però ja dic, molt costanera ja que va entrar només uns 2-3 centenars de metres cap a l’interior… Així es veia com afectava el passeig santantonienc des de Palamós:
El dia 17 sí que es va poder pronosticar el Medicane Ianos que afectaria Grècia que va provocar fortes ratxes de vent, pluges i alguna desgràcia personal.
La segona quinzena només ens va aportar 1,2mm de pluja. Per tant, la bonança es va apoderar del temps fins el dia 24 i a partir d’aquell moment, i només 2 dies després de l’equinocci de tardor, la temperatura va fer una davallada i els termòmetres van quedar-se per sota de la mitjana (tal com podem veure a la gràfica final) fins a final de mes. El dia 26 es va assolir una mínima de 10º. No teníem una mínima així de baixa des del passat 29 d’abril d’enguany i s’assolia la 3a mínima més baixa en un mes de setembre des de 2006, tant sols pel darrera dels 8,8º del 28/09/2007 i dels 9,2º del 17/09/2017. Aquell cap de setmana hi va haver nevades als cims del Pirineu acumulant-se uns 5 cm de neu a Vallter o a Núria o fins a 30 cm a Certascan, al Pallars Sobirà.
El dia 27 després de sentir xiular la tramuntana durant la nit, al matí ens vam llevar amb algunes incidències. A la foto uns arbres arrencats de socarrel a l’aparcament de l’Aldi de Calonge. Tinc l’anemòmetre que no em marca bé, per tant no puc donar dades fiables de vent. Però sí que puc dir que a Palamós, en una estació de l’entrada del passeig i propietat de l’Àlex Castelló, va mesurar 96 qm/h. En el nostre municipi, tramuntana fluixa no deuria pas ser per tombar aquests arbres…
Al vespre, la tramuntana que, tot i que va baixar d’intensitat, no parava, ens va mostrar un esplectacle vermellós a la posta de sol que no vaig voler deixar d’immortalitzar amb la següent fotografia feta des de Mont-ras (lloc on em trobava en aquell moment)
I fins aquí aquest resum de setembre. Si comparem els registres de pluja dels últims 38 anys (68,0mm) els 15,4 mm caiguts, suposen el 22,6% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el novè mes de l’any. I com sempre, us mostro un climograma amb la comparació de les temperatures mitjanes dels últims 15 anys (color blau clar), amb les mitjanes d’aquest any (color vermell) i la precipitació recollida (blau fosc).
MeteoCalonge 