Igual que el resum del mes de gener, també demano perdó per no haver penjat aquest «post» a principis d’aquest mes de març.
Doncs sí, mentre que l’anterior mes de gener havia estat més fred comparat amb la mitjana dels últims anys, aquest passat febrer es va girar la truita i va passar a ser més càlid. La mitjana de les temperatures va ser de 11,8º, la més alta dels mesos de febrer des de 2007. Només dos dies de tot el mes, la temperatura mitjana va estar per sota del que estadísticament ens aporta el mes més curt de l’any. La màxima es va arribar a enfilar per sobre els 20º, concretament fins els 20,7º del dia 4 (que no és rècord per un mes de febrer. Aquest, de moment, el trobem el dia 15 d’ara fa 10 anys amb 24.7º). Màximes molt suaus: el valor més baix de les màximes fou de 13,3º i mínimes que en cap dia es va baixar dels 2,3º de mínima que es va enregistrar el dia 10.
Els dies 13 i 14 va caure una mica més de la meitat del que va ploure en tot el mes, 25,2 mm degut a una baixa que ens va aportar pluja de fang a les nostres terres. A la imatge extreta de meteociel.fr, veiem com el vent a 850 hPa (1500 metres d’alçada) venia de l’Àfrica aportant sorra en suspensió que al barrejar-se amb la precipitació dóna la coneguda pluja de fang.
Si mirem el model grec SKIRON podem veure la quantitat de pols en suspensió que va provocar la pluja de fang aquells dies (tot el color marró que es veu seria la pols… com més fosc, més concentració):
A principis de mes la precipitació va ser abundant al Pirineu, amb un màxim de més de 120 mm a Espot (al Pallars Sobirà), en canvi a la nostra zona, en els primers 15 dies del mes es van recollir 35,9 mm.
Uns dies abans, vam poder viure un fet no meteorològic: un eclipsi penumbral de lluna: que es va produir la nit del 10 al 11, amb el màxim a les 1:43. En Francesc Pruneda, en la seva web, hi té aquesta explicació del que és un eclipsi penumbral:
Un eclipsi (en català acaba en “i”, en castellà en “e”) de lluna es produeix quan el sol, la terra i la lluna (en aquest ordre) queden perfectament alineats; així doncs, la ombra de la terra bloqueja la llum del sol que va cap al nostre satèl·lit i aquest s’enfosqueix.
Imatge extreta de http://www.astronomiaenchile.cl
En alguns casos l’alineament no és del tot perfecte i es poden produir eclipsis parcials (només una part de la lluna queda ocultada) o penumbrals, on la lluna passa per la penombra i només es pot apreciar un lleuger descens de la brillantor.
A la foto que acompanyo i feta en el moment de màxima «ocultació», es pot veure la penombra a dalt a l’esquerra.
Tornant a la méteo, podríem destacar que el dia 13 vam tenir una amplitud de només 0,3º (màxima de 14º i mínima de 13,7º), la més petita des d’abril de 2006. Fou un dia gris i amb pluja on vam recollir 14,8mm (dia més plujós del mes).
En resum: Pel que fa a la pluja: A la mitjana. Es van recollir 47,1 mm en tot el mes. Comparats amb la mitjana dels últims 35 anys (46 mm) suposa el 102,4% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de febrer. Tècnicament el mateix. I pel que fa a temperatura mitjana, com ja havíem dit més amunt, 11,8º, que es va quedar en 2,4º per sobre de la mitjana dels mesos de febrer dels últims 10 anys. Com sempre, us mostro un climograma amb la comparació de les temperatures mitjanes dels últims 10 anys (color blau clar), amb les mitjanes d’aquest any (color vermell) i la precipitació recollida (blau fosc). Podem comprovar com la línia vermella està per sobre de la blava excepte els dies 25 i 26
MeteoCalonge 