Novembre va començar, si fa no fa, com l’octubre: amb la temperatura mitjana molt igual a la mitjana dels últims anys. Les màximes una mica per sobre, en canvi les mínimes una mica per sota. Vam «viure» el que ve a ser l’estiuet de Sant Martí una mica avançat fins el dia 6 perquè un dia després, va haver-hi una forta davallada de la temperatura. Vam passar dels 23,0º de màxima del dia 6 (que va ser la més alta del mes) als 13,7º del dia 7 (que va ser la màxima més baixa) i dos dies després, la mínima mensual es quedava en els 3,8º. Aquesta davallada amb combinació de les temperatures que havíem tingut fins a aquell moment, va provocar tempestes aquí i allà, però amb la pluja passant de puntetes per la nostra zona. Durant deu dies, la temperatura va estar per sota del que seria normal i després, una entrada de vents de Mitjorn i Xaloc (S – SW) força humits, va tornar a fer enfilar la temperatura per sobre de la mitjana, i fent augmentar les precipitacions amb tempestes. On va picar més fort va ser cap al Pirineu de Lleida i sobretot a l’aragonès, però aquí també vam tenir «ració» de tempestes i pluja.
Aquesta foto està feta el dia 6 des del Morro del Vedell, el mirador sobre del Port Marina a Palamós, i és una tempesta que va començar per la zona de Setcases i va anar a parar davant la costa palamosina. Allà em vaig trobar un fotògraf que em va comentar que la portava seguint durant tot el dia i des d’allà dalt.
El dia 9, no va passar res meteorològic, però sí una cosa important… vaig poder «ressuscitar», gràcies a una donació, el conjunt anemòmetre-pennell i puc tornar a donar dades de velocitat i component del vent on-line!!
El dia 13 vam poder «viure» un fet que no es repetia des de feia 70 anys. La «Superlluna», que es va poder veure un 14% més grossa i un 30% més brillant. Això és degut a l’òrbita el·líptica del satèl·lit al voltant de la Terra que el va acostar en un perigeu de «només» 356.523 km del nostre planeta, com no havia passat des del 1948. Aquest fenomen no es repetirà amb aquesta magnitud fins el 24 de novembre del 2034.
No vull deixar de fer un comentari personal. Trobo que per les xarxes socials van córrer massa llunes «falses»… M’explico: Fotografies molt xules, molt espectaculars, que no són «fotografies» sinó fotomuntatges… Fan fotografia de la lluna, fan fotografia de paisatge i després les ajunten donant imatges falses i que no es poden donar mai en la realitat… Si les volen publicar, correcte, cap problema, però que diguin que és un fotomuntatge… que no ens enganyin!!
I així vam arribar al dia 21 amb tranquilitat, llavors ens van tornar a visitar algunes tempestes i on vam «arreplegar», en aquells 3-4 dies, la gran majoria de litres de precipitació del mes, 27,3 mm per ser exactes. El 26, mentre aquí Calonge vam tenir una mica de pluja, a Espolla hi va ploure recollint fins a 140 mm.
Vam acabar el mes amb un potent anticicló que va provocar que la pressió pugés fins als 1033 hPa, un valor que no teníem des del mes de febrer.
En resum: Pel que fa a la pluja: Per sota de la mitjana. Es van recollir 35,1 mm en tot el mes. Comparats amb la mitjana dels últims 34 anys (83,9mm) suposa el 41,8% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de novembre. Pel que fa a temperatura, 13.2º una dècima per sota de la mitjana dels últims 10 anys. Com sempre, us mostro un climograma amb la comparació de les temperatures mitjanes dels últims 10 anys (color blau clar), amb les mitjanes d’aquest any (color vermell) i la precipitació recollida (blau fosc).
Aquest cop, no acabo amb la gràfica sinó que hi ha un petit afegitó: El dia 27 va venir en Francesc Mauri a Calonge a fer una xerrada sobre cotxes elèctrics a la nostra vila i a mi, el Colònico, el Centre d’Estudis Calongins, em va demanar per fer la presentació del conegut home del temps de TV3 i Catalunya ràdio. Elementalment, no vaig perdre l’oportunitat i vaig tenir l’honor i el plaer de poder fer la presentació acompanyant a en Jordi Soler (l’alcalde), en Francesc Mauri, en Josep Cargol (president de l’entitat) i en Francesc Francès (vocal de recerca i que feia la presentació de l’acte), davant d’un centenar de persones que hi havia a la Sala Fontova.
Xerrada molt interessant i que va obrir les portes a pensar diferent, o almenys a fer un canvi de xip… Moltes gràcies al Colònico per confiar en mi i a tots els que ens vàreu felicitar (a mi personalment i a la gent del Colònico) per la feina feta per poder dur a terme la xerrada i a en Francesc Mauri per la seva col·laboració.
MeteoCalonge 