Agost va començar com va acabar juliol. Amb molta calor.
La falca anticiclònica i la massa d’aire molt calent d’origen tropical que ens havia acompanyat el mes de juliol, continuava afectant-nos. Els radiosondatges mostraven valors de 20-25º a 850 hPa (a uns 1500 metres d’alçada), quan la mitjana es troba als 16-17º en aquesta època de l’any. Veiem-ho gràficament amb aquesta imatge del Servei Meteorològic de Catalunya:
Mostrat a la Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya del dia 1 de setembre de 2022
Si mirem les dades de superfície, les que hem enregistrat amb els termòmetres de l’estació, podríem fer un resum ràpid i podríem dir que la temperatura mitjana d’aquest passat mes d’agost la trobem als de 27,1º (2,4º per sobre de les mitjanes dels últims 16 anys). Si mirem la mitjana de les màximes veiem que la tenim als 33,3º (la mitjana dels últims 16 anys la tenim als 30,1º) i la de les mínimes, 20,9º (quan la teníem als 19º).
A les últimes línies parlàvem de les mínimes… Les mínimes van molt relacionades amb les nits tropicals. Doncs bé, la mitjana de nits tropicals al mes d’agost (calculades des de 2006), la trobem amb 9 nits per sobre dels 20º al vuitè mes de l’any. L’agost que fins aquest 2022 havia tingut més mínimes tropicals havia estat el de 2018, amb un total de 19! Doncs bé, aquest passat mes…. 24!! pulveritzant el registres des de 2006.
Però la temperatura elevada no només ha estat a terra. Vèiem que en alçada també ho havia estat… però i a mar? Doncs per no quedar enrera també, gràcies (o per culpa) d’aquesta temperatura tant elevada, la insolació, les poques corrents marítimes i poc vent que ha fet aquest mes d’agost, l’amic Josep Pascual, una persona que porta observant i estudiant la temperatura de l’aigua de la mar des de fa 50 anys, per tant, una eminència en aquest terreny, ha pogut observar aquest any que s’han superat tots els rècords d’aquest mig segle, amb una anomalia de fins a 4º superior a la «normal». A la següent gràfica veiem en vermell l’anomalia positiva que es veu present gairebé tot l’any. El màxim, fins i tot, es surt de gràfica:
Pel que fa a la pluja, molt sec, tot i que el dia 18 va fer en una tempesta que va comportar un fort ruixat que va afectar la zona de l’observatori enregistrant fins a 16,1 mm de pluja, maquillant la mitjana climàtica. Aquell dia es va produir el cop de vent més fort del mes (60,5 km/h) i l’estació va detectar fins a 767 descàrregues elèctriques.
El fet és que moltes tardes es va tapar per les encluses de les tempestes que quedaven més a ponent o a tramuntana. Es posava fosc, s’escoltaven trons (i força) i es deixaven veure llamps / llampecs. Semblava que venia pluja, però allò que diuen: molt soroll per a no res (en castellà hi ha la dita que diu «mucho ruido y pocas nueces»). S’escapaven 4 gotes (si ho feia) però res.. ni mullar el terra.
El penúltim dia de mes, aquest agost tant càlid no va voler-se acomiadar sense «liar-la». M’explico: Cap al tard, una tempesta que s’havia format al nord, zona Ripollès – Alt Empordà (tocant al Vallespir, a la Catalunya Nord), va anar baixant de latitud i es va trobar vent del SE d’origen marítim més humit. Aquesta barreja de masses (més freda que baixava i més calenta i humida que pujava), va provocar un Cumulunimbus (núvol de tempesta) que es calcula que va créixer fins els 20 km d’alçada, superant la tropopausa, fet que no és gens habitual. Normalment quan arriben a certa alçada (que a la nostra zona sol ser d’uns 12km d’alçada), els núvols ja no poden créixer més i formen les típiques encluses. Es va veure créixer aquesta nuvolada uns 10km en poc menys de mitja hora. De resultes, aquesta supercèl·lula que es va generar, va provocar una gran pedregada a la zona de La Bisbal d’Empordà. Allà van caure pedres de fins a 10-11 cm de diàmetre. Una bestiesa!! Provocant destrosses a molts cotxes (va rebentar, es diu, els vidres de més de 400 vehicles), teulats, mobiliari urbà, plaques solars,… i fins i tot emportant-se la vida d’una criatura de 20 mesos. Veiem unes fotografies amb la mida de les pedres i les destrosses que van arribar a provocar (disculpeu, però en desconec de l’autoria… si algú em facilita el seu nom li posaré):
Jo en aquell moment era a Palafrugell. Allà també va pedregar, però no pas amb la mateixa intensitat que a la capital baixempordanesa. Va ser habitual veure caure pedres de més de 2cm però alguna era força més grossa com la que mostro a la propera fotografia amb un diàmetre de fins a 6cm
Per Calonge només va ploure una mica, amb una intensitat forta però només uns instants, recollint 2,1mm amb algun gra de calamarsa barrejat, però poc important.
El dia següent vàrem tenir la màxima, per segon cop en el mes, per sota dels 30º quedant-se als 27,7º.
Mes per a recordar i deixar-lo a la nostra memòria meteorològica.
I fins aquí aquest resum del vuitè mes de l’any. Comparats amb la mitjana dels últims 40 anys (35,7 mm) els 20,2 mm caiguts, suposen el 56,6% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes d’agost. I com sempre, us mostro un climograma amb la comparació de les temperatures mitjanes dels últims 16 anys (color blau clar), amb les mitjanes d’aquest any (color vermell) i la precipitació recollida (blau fosc)
MeteoCalonge 